QUÈ ÉS LA MORT?

 

Elna Serra 

1. Expliqueu per què heu il·lustrat així la vostra qüestió. (mín 2 línies)

Jo sempre he pensat que hi ha una línia molt fina entre els morts i els vius, és per això, que he il·lustrat la meva qüestió d'aquesta manera. El cementiri és un clar exemple per veure que amb una simple passa pots passar de la vida dels vius, a la dels morts. Passes d'estar envoltat d'un soroll constant de cotxes, persones o de moviments dels humans, màquines o el simple vent, a un silenci profund, on si pares l'atenció podràs sentir caure les fulles dels arbres, passos de persones plenes de temor, o llàgrimes baixant per les galtes davant d'aquella tomba envoltada de flors i pensaments incalculables repetint-se: Per què tu? Torna si us plau, et necessito. Aquesta imatge representa perfectament la qüestió que proposo, ja que des de ben petit t'inculquen que casa dels morts, és el cementiri. Que allà és un lloc on es poden veure els sentiments més purs de cada persona i on comences a preguntar, "què és la mort mama?".

 

2. Expliqueu quin interès té la vostra qüestió filosòfica. (mín 3 línies.)

La mort és una paraula tabú. A molta gent li fa por, i crec que això és un problema. La mort ens acompanya sempre, a cada moment del dia. És un món a part que sempre portem agafat de la mà, però que no ens n'adonem. És més, si ens posem a pensar, cada any passem vius el dia que morirem. Aquesta qüestió és molt important fer-nos-la, pensar i raonar què és. Parlar d'ella com un fet real i normalitzar-la a les nostres vides. Tothom algun dia o altre hi passarà, i és una por, que encara que no vulguis, ho hauràs de fer per les forces. Depèn de com miris què és la mort, viuràs la vida d'una manera o altra: si creus que la mort és el punt on s'acaba la vida, on desapareixes, poder viuràs amb més intensitat. Pel contrari, si creus que la mort és una vida a part, et podràs permetre no preocupar-te tant pel pas del temps. Hi pot haver moltes opinions diferents a partir d'aquest dubte, i és que igual que un dia obrim els ulls per encara aquesta vida, un dia els tancarem per descobrir la resposta verdadera d'aquesta pregunta.

3. Expliqueu com respondríeu vosaltres a la pregunta filosòfica que proposeu o feu-ne una consideració. (mín 5 línies)

Personalment, m'agradaria pensar que la mort és un altra vida. Una vida on et trobes amb tothom que avui dia enyores amb tota la teva ànima. Molta gent diu, que si t'has portat bé durant la teva vida, a l'hora de morir aniràs al cel. Pel contrari, a l'infern. No sé si això és veritat, però sincerament no trobo que això sigui el més important del raonament de la pregunta filosòfica. Realment, el més important, penso que és el fet de creure que la vida no s'acaba quan t'enterren o et cremen. Que continues vivint, estan amb els teus i sent tu. Poder no de la forma en la qual estàs ara, és a dir, en forma humana. Poder et transformes en un animal o planta, però estic segura que mai deixes de ser tu i mai es perd la teva identitat. M'agrada pensar que la vida de la mort és un regal. Que en realitat aquesta paraula és molt bonica i que ens n'anem perquè quedem petits en aquest món tan comú, i marxem per brillar amb més intensitat.