COM ES POT ESTIMAR TANT ALGÚ A QUI ENCARA HAS DE CONÈIXER?

                                                             Ivet Portas Puigvert

La foto que acompanya la meva qüestió filosòfica és de quan la meva mare estava embarassada de mi. Per mi això representa l'exemple més clar per mi d'amor anticipat, ja que la teva mare ja t'estima i et protegeix fins i tot abans de conèixer-te.

Em sembla molt interessant reflexionar sobre l'amor perquè és un sentiment irracional, no tries a qui estimes o deixes d'estimar simplement passa. A mi m'agradaria mirar d'entendre com pots estimar algú a qui encara no has conegut, com pots tenir aquests sentiments tan forts cap algú que no saps com és.

Jo diria que les mares estimen els seus fills, encara que no hagin nascut, per instint. En portar a una persona dintre teu nou mesos, sents una connexió molt especial fins i tot sense conèixer-la. També estàs ple d'expectatives sobre el futur que tindreu la idea de criar-lo i passar moments junts. 

Tot i que aquest amor també té una part negativa, perquè sents molta responsabilitat i ganes de protegir-lo fins i tot abans que neixi. Per tant jo diria que aquest amor és una barreja de biologia, emoció i por. Biologia perquè, al cap i a la fi, totes les mares tenen un instint de cuidar als seus fills. Emoció per la nova vida que t'espera en el moment del naixement i por perquè sents una gran responsabilitat que estigui bé.